Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.351
|
1.
Iodització en la pronunciació d'alguns mots en certs parlars
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella [...]
|
|
2.
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Font
Fitxes de l'Optimot
'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia (i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)
[...]
|
|
3.
Pronúncia d'alguns mots en nord-occidental i valencià
Font
Fitxes de l'Optimot
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
|
|
4.
Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots plans
Font
Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són:
atmosfera
tetraplegia
letargia
amoníac
policíac
termòstat
omòplat
medul·la
mimesi
míssil
monòlit
rèptil
tèxtil
aeròlit
torticoli
magnetòfon
intèrfon
sinergia (o [...]
|
|
5.
Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots aguts
Font
Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són:
interval
oboè
iber
alfil
xassís
elit
futbol
fluor
zenit
poliglot
xandall
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)
[...]
|
|
6.
Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots esdrúixols
Font
Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són:
aurèola
rubèola
pneumònia
isòbara
vàlua
període
díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode)
Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
|
|
7.
Pronunciació oberta o tancada de la e de certs mots
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars.
En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència.
A més a més, en gironí es [...]
|
|
8.
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Font
Fitxes de l'Optimot
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
|
|
9.
Emmudiment de la segona consonant d'alguns grups consonàntics
Font
Fitxes de l'Optimot
consonant. Per exemple:
camps [m]
vessant sinistre [n]
molt perfumada [l]
El procés d'emmudiment de la consonant final no afecta en cap parlar els grups de consonants que no comparteixen el lloc o mode d'articulació. Així, en els casos següents en tots els parlars es pronuncien les dues consonants [...]
|
|
10.
Participi d'alguns verbs acabats en '-ènyer': 'estrenyut' o 'estret'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
[...]
|
